El dinar

alhambra-diptic-100x200-2004                                                              Díptic de Pau Alemany

 

El menú ja està encarregat. El meu cunyat sap fer les coses ben fetes. Carn a la brasa, conill, xai i botifarres i d’entrant una amanida, embotits de la casa i torrades molt finetes untades de tomata, oli i sal de Maldon. Postres variades a escollir. Res de cava; vi blanc i negre del seu celler. Tot casolà. És el millor menú d’aquest restaurant rústic als afores del poble. Per a la nostra família, menjar tots plegats quan ens acomiadem d’algú estimat s’ha convertit en una tradició.

Ara hi anem a dinar.

Entre el poble i el restaurant hi ha el cementiri. Quan érem nens, ens hi arribàvem alguna tarda calorosa a jugar i a collir pinyons a l’ombra d’aquells pins altíssims, potser centenaris, que cobrien els nínxols dels nostres avantpassats. Avui hi he vingut a enterrar el gran amor de la meva vida.

Plou

Maria del Mar

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en contes, menjars i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s