T’odio, t’estimo

Elena Ramón

Any 2065. La Mirit observa els focs en silenci. El record del dia que en Samat  li va ensenyar aquella carta li retorna una vegada i una altra.  Deixa-ho córrer, és perillós, l’havia avisat. Ja en tens prou amb la fleca, no et fiquis en més embolics. Embolics, què dius? Li va somriure ben il·lusionat.  Si el seu espòs li hagués fet cas, ara seria feliç, tots serien feliços. Maleïda carta.

 

1 de maig de 2060

Excel·lentíssim  cap de permisos de la quadra cinquena.

El motiu d’aquesta carta és la petició d’un permís especial per al dia dos d’octubre d’enguany, data de la visita de Just VII, estimat i venerat  líder de la nostra nació.

Com a cap de l’associació de veïns del cent-vint-i-u raval de la quadra cinquena, exposo l’acord unànime del veïnat, reunit en assemblea. Per això, sol·licito un permís d’ocupació de la via pública per a l’esmentat dos d’octubre . A fi de celebrar tan joiós esdeveniment, hem planificat diverses activitats populars amb el leitmotiv del nostre estimat i venerat líder. Les activitats proposades són: jocs infantils; concerts populars; un concurs per apropar la vida del nostre líder al poble i un mercat de productes elaborats per la nostra comunitat, la venda dels quals sufragaria les despeses que ocasionaria aquesta festa.

Demanant disculpes avançades; esperant  no haver-lo distret de les seves importants obligacions; i convidant-los, tant a vostè com a la seva família, a compartir el dia de festa.

Cordialment.

Signat:

Samat Verdi , president de l’associació de veïns del cent-vint-i u raval de la quadra cinquena.

 

 

10 de juny de 2060

Benvolgut Samat,

Ens complau constatar el fervor de la seva quadra cap al nostre líder Just VII.

Hem rebut amb sorpresa la seva proposta. De ben segur deu estar d’acord en que hem de perseverar vigilants, perquè els enemics de la societat actuen des de les estratègies més impensades. Fins i tot des de els racons més humils i sota les propostes més innocents. Vull pensar que aquest no és el cas.

Ara compartiré unes senzilles reflexions.

Per començar, em parla d’assemblea veïnal. No ens consta que s’hagi concedit cap permís per a celebrar una reunió que hagi obviat la supervisió d’un agent de la salut democràtica. Per aquest motiu em veig obligat a obrir un procés d’investigació per tal d’escatir quins són els responsables d’haver incomplert la normativa bàsica  i, en conseqüència, de provocar perilloses escletxes d’entrada d’elements subversius. Prova d’això és la proposta en si mateixa que ara passo a analitzar:

Primer: jocs infantils.

No queda especificat de quin tipus de jocs infantils es tracta; la qual cosa implica un desconeixement cabdal de la primera norma de seguretat: la innocència i la bona fe són la porta més directa per fer circular idees subversives que condueixen a sembrar la llavor de la dissidència més perversa en contra de la nostra societat. Sota l’aparença de la ingenuïtat, es vesteix l’enemic.

Segon: concert de música popular.

Els intèrprets acreditats estan molt ben qualificats i cap d’ells accediria a actuar al carrer, fora del marc adient. Això em porta a pensar que personatges enemics del poble disposarien d’un públic desprevingut que quedaria contagiat irremissiblement per aquest exèrcit a l’ombra que  ens obliga a mantenir viva l’alerta. Fora de context, no ja les paraules, sinó també el to i els gestos són vies de transmissió del virus de la dissidència.

Tercer: concurs per apropar la vida del nostre líder al poble.

Potser és una insinuació velada en contra del nostre sistema informatiu i educatiu? Que potser no està a l’abast de tothom, i en igualtat de condicions, tot allò que convé conèixer del nostre  estimat i venerat líder Just VII? Que potser, en aquesta quadra, no se segueixen les normes de la transmissió i de la informació adequadament? Si fos així, implicaria desobediència per part dels professors adscrits a la quadra i una desatenció als informatius obligatoris per part del veïnat.

Quart: mercat popular per sufragar les despeses de l’esdeveniment.

La proposta demostra un desconeixement absolut de les normes bàsiques sobre transaccions comercials. L’estat abasteix la població per tal que les necessitats estiguin totalment cobertes i sense generar excedents que constituirien la llavor de futures desigualtats, d’enveges i,  conseqüentment , de la destrucció de la societat perfecta a què els nostre líder ens ha conduït.

Estimat Samat, i així l’anomeno perquè no vull pensar que conscientment hagi estat capaç d’enviar-me una proposta amb les implicacions nefastes que acabo de comentar. Sens dubte vostè convindrà amb mi que, malgrat potser no hi ha hagut mala intenció, el desconeixement per part del cap de l’associació de veïns del cent-vint-i u raval de la quadra cinquena és preocupant. És per això que em veig obligat a traslladar la seva proposta a la secció de vigilància educativa i a la de prevenció control d’actuacions subversives. Segons comenta a la proposta, es tracta d’una decisió presa en assemblea, fet que comporta que la quadra està infectada i que s’hi ha instal·lat el virus de la revolució.

Per aquests motius, rebran la inspecció dels cossos de vigilància, que, després d’estudiar el cas extrauran les cèl·lules malignes i aplicaran el programa re educatiu més adient.

Visca el nostra estimat i venerat líder Just VII.

Signat:

Andreas Rubit, cap de permisos de la quadra cinquena.

 

 

12 de juny de 2060

 

Excel·lentíssim cap de permisos de la quadra cinquena,

Em disculpo per la meva ignorància en l’esperit del reglament. Lluny de tots nosaltres està afavorir qualsevol facilitació per tal que el virus de la traïció penetri a la nostra societat. Per això, agraeixo profundament les encertades reflexions al respecte de la proposta que li he enviat. Em poso a disposició dels cossos competents i desitjo amb fervor reconduir els nostres pensaments al servei de l’ordre establert, que tant de benestar ens proporciona.

Lamento profundament haver-lo distret de les seves importants obligacions i agraeixo la seva paciència i dedicació. La vostra excel·lència és un exemple a seguir per a tots nosaltres.

Signat:

Samat Verdi

 

8 d’octubre  de 2060

Estimada Mirit,

Mai no llegiràs aquesta carta, però aquí al mòdul dels dissidents, he fet un bon amic, en Xiroi. Ell no trigarà a sortir, m’ha proposat d’aprendre-se-la de memòria per recitar-te-la quan et vingui a visitar. No sé quant de temps haurem d’estar separats encara. Sóc feliç de poder expressar el que sento. Escriure és el màxim que em puc permetre en aquesta presó, ara que he aconseguit alguns estris. No suporto estar allunyat de tu, dels nens, de la fleca. De vegades somnio el tacte de la farina fresca i suau. Ja veus de què m’ha servit estimar Just VII. Té gràcia el nom, Just. Com n’estava d’encegat, però ara ho veig tot clar. Sóc un home nou. Ja no confio en ells, he après a simular, a mentir; però no t’espantis, només a ells. Amor meu, no deixo de preguntar-me què us han fet. Com és la reeducació que us apliquen. Espero que no us hagin internat, això es el que m’han assegurat els meus educadors. Ho vull imaginar així, si no em tornaria boig. Tu sabràs mantenir la família unida i segura. Estigues tranquil·la que a partir d’ara sempre més faré cas de les teves opinions. Com vaig poder cometre aquesta imprudència? Però també, com podia renunciar als meus principis, a ser jo? Com t’enyoro, com us enyoro. La separació és més dura que qualsevol de les tortures, però em mantinc ferm.

Un petó, estimada.

 

20 de desembre de 2060

Estimada esposa:

M’alegra haver rebut l’autorització per enviar-te aquesta primera carta després de sis mesos de formació intensiva. El temps que porto en el centre de reeducació ha estat el més profitós  de la meva vida. Comprovaràs que he après molt. Sóc un home nou. Quan surti ho faré amb il·lusió i agraïment. No puc negar les ganes d’abraçar-te a tu i als nostres fills, però de vegades hi ha prioritats que superen els nostres desitjos.

Espero poder vetllar ben aviat per tots vosaltres.

Samat

 

3 de juny de 2061

Estimat Xiroi,

La teva proposta em sembla molt encertada. A la Mirit i als nens els anirà bé sortir d’aquí. Tens raó, no haver de patir per la seva seguretat em permetrà estar més tranquil i em podré dedicar a la causa en cos i ànima. No m’hagués imaginat mai que podria arribar a agrair el patiment a les cel·les de reeducació, quina manera d’anomenar un centre de tortura. Ara podré retornar,  a Just VII i als seus cossos de magisteri i vigilància, tota la dedicació que em va dispensar. Els coneixements exhaustius que em van proporcionar seran valuosos per a portar a bon port la tasca que se m’ha encomanat. Ha arribat l’hora. Visca la revolució.

Signat: Samat

 

ANY  2065. Les llums i l’alegria dels focs donen la benvinguda al nou any. La Mirit s’ho mira darrere la finestra amb els ulls a punt de vessar i els records massa tendres. Els nens són al pati, juguen, riuen. Després s’aïlla amb el diari que en Samat li va regalar quan esperaven el primer fill. Té, quan sigui gran li podràs explicar la vida que portava aquí dins. I se li va abraçar a la panxa. Fa temps que no hi escriu res. Ara l’obre, el fulleja i llegeix uns quants paràgrafs, a l’atzar:

Des que et van anomenar cap de l’associació de veïns que no dormo tranquil·la. Ets tan innocent. És clar que si no ho fossis no m’hauria enamorat de tu. Ets com un nen sense malícia, transparent, generós, entusiasta i eixelebrat. Com t’has atrevit a proposar res? Això ens portarà problemes. Encara ens prendran el negoci. Què faries tu sense la teva fleca?

Passa quatre fulls i en tria un altre:

Poc em pensava el dia que em vas regalar aquest diari que em serviria per abocar la por i la ràbia que tu no vols compartir. Et vaig avisar. I ara què? Els mateixos que t’animaven ens deixaran sols. I als nens, no vull pensar com els tractaran, pobrets. I si ens separen? Tu no pateixes, no, perquè declararàs amb la veritat que neix dins el cor, i per això creus que estudiaran el cas amb benevolència. Tossut. Cec i tossut.

La ràbia li creix als dits i salta uns fulls endavant.

Avui sóc feliç. Benaurada memòria d’en Xiroi i la seva paciència. Li he fet recitar la carta fins que l’he apresa de memòria, la guardaré dins meu com un tresor fins que tornem a estar junts. T’enyoro, Samat. Quant de temps ens queda encara d’estar separats. Jo també sé què és estar allunyada dels nens. Deu setmanes d’internament, parava  boja, tenia tanta por de perdre’ls. Per això vaig proposar-me sortir ben de pressa. Estic tan contenta de saber que reconeixes que t’has equivocat. Ara posaràs seny i podrem viure en pau. Estic cansada, entre la fleca, els nens i les cabòries que no m’abandonen, no descanso. M’agradaria dormir com abans, abraçada al teu coixí, tranquil·la, sabent que estàs a baix, amb el nas enfarinat, traginant, fent gresca. Com enyoro la teva olor.

Va directe al darrer paràgraf.

Que il·lusa he estat. M’ho vas prometre, però no. Els mesos d’internament no t’han fet canviar, ben al contrari. Has tirat pel dret com sempre, i sense consultar res ens has fet fora. En Xiroi us cuidarà, és per la vostra seguretat. I jo mateixa vaig entregar-li el missatge amb els teus plans dins aquella barra de pa que era especial per al Xiroi; però només per a ell, no t’equivoquis, eh bonica? En Xiroi, aquest sí que és llest. Ell amb la família a mirar-s’ho des de fora, tu allà, i jo patint aquí, en un  país que no conec. Els nens no pregunten gaire, tampoc et veien gaire des que vas acabar la teva re educació. T’odio.

 

La Mirit fa l’acció de tancar el diari, però s’hi repensa, s’asseu i amb el llapis a la mà s’hi  aboca:

Ens retrobarem algun dia? Tinc l’esperança tant encongida. Mentrestant he de comunicar-me amb el teu record que cada dia perd gruix. Em fa por oblidar-te del tot, els nens ja ho han fet. Tres anys sense saber res de tu és molt de temps. Ells semblen feliços, però jo estic trista perquè has desaparegut de les seves converses. Tot i així, tampoc els forço, no cal angoixar-los. Quan tornis, si tornes, te’ls hauràs de guanyar. Espero que els ofereixis arguments de pes per justificar l’absència. Em costarà perdonar que hagis triat la lluita política en lloc de la teva família. Envejo en Xiroi, aquest  heroi sopa amb la seva família cada nit.

T’odio, t’estimo.

 

Maria

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Sin categoría i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s