ESTIMADA CARME

La noia de la finestra de Salvador Dalí. L’he manllevada perquè expressa, com cap altre imatge, l’actitud de la Carme del meu conte. Perquè és un quadre preciós. Perquè me’n vaig enamorar des del primer dia que el vaig veure. Perquè encara no he estat capaç de fer una fotografia que m’emocioni tant. Perquè acabaré fent-la.

5 d’abril de 2016

Qui siguis,

He decidit escriure’t perquè no aguanto aquesta intromissió en la meva vida. Per acabar-ho d’adobar, des de la recepció del teu segon enviament, m’acompanya la sensació que visc rodejada d’ulls. Ulls que m’observen a tot arreu, ulls que em controlen, ulls que hi veuen en la foscor, ulls que em jutgen.

No m’agrada aquest joc. No sé si em contestaràs si et pregunto per què et dediques a inquietar-me i per què t’amagues i per què no dónes la cara.

La flor seca del primer dia no em va fer ni fred ni calor. Podia ser un reclam publicitari. Tot i que no en tenia res, de reclam: en el sobre no hi havia cap escrit i el remitent era un apartat postal.

En veure el segon, anònim també, vaig tenir temptacions de llençar-lo a la brossa. Però va poder més la curiositat i el vaig obrir. Trobar-hi el plànol de Praga em va sorprendre molt. Tinc el desig, anava a dir secret, de visitar-la algun dia. La sensació d’ulls controlant-me es va desbocar. Quasi els podia tocar.

Al cap d’una setmana justa, aleshores sí que vaig controlar el temps que havia passat des de la recepció del plànol, em va arribar el sobre de color blau cel. El mostrari de tons de blau, des del més transparent fins al marí més intens, em va inquietar. Vaig comprendre que continuaria rebent més sobres perquè, un cop més touchée, el blau és el meu color.

Demà passat serà dimecres i només de pensar-ho sento angúnia.

Digues-me qui ets. Fes el favor de posar el teu nom al remitent.

Carme

6 d’abril de 2016

Qui siguis,

Avui el sobre tampoc no duia remitent ni anava signat. Pot ser que, quan el vas enviar, encara no haguessis rebut la meva carta. Però ara reblo el clau. A partir d’ara, si n’envies algun altre i no hi cap dada que t’identifiqui, no l’obriré. Et vindrà retornat.

Ah!, no m’entendreix rebre els links de les publicacions d’última hora sobre la malària. Segur que els conec. Se t’ha escapat que al laboratori estem a l’última?

Carme

13 d’abril de 2016

Qui siguis,

Et retorno el sobre. De debò et pensaves que em presentaria el dia 26 a l’Auditori? Ni que sigui en Savall, o la mare que el va parir, qui dirigeixi l’OBC.

Carme

4 de maig de 2016

Qui siguis,

Penses continuar enviant coses com si em coneguessis de tota la vida? Qui ets i per què continues amagant-te? Sàpigues que he informat el meu advocat.

L’entrada VIP per a l’estrena de Dues dones i una ciutat assetjada al TNC, de fa tres setmanes, l’he llençada a la brossa. El bombó de xocolata negra de l’Escribà va sortir disparat per la finestra. No fotis que creies que me’l menjaria! I el tour a peu pel Delta, que el faci ta tia.

Carme

10 de maig de 2016

Estimada Carme,

No suporto no ser capaç de sincerar-me amb tu personalment. Pensava que acceptaries algun dels meus regals i compareixeries a l’Auditori o a l’excursió al Delta i, aleshores, seria capaç de parlar-te, de dir-te el que sento. Per això vaig triar coses que t’apassionen. Com la xocolata negra, malaguanyat bombó.

No ho sé fer de cap altra manera. A més, quan vaig començar això que tu anomenes un joc, no podia imaginar-me que, a hores d’ara, no hauries endevinat qui sóc. Per això et telefonaré demà. Necessito que ens redescobrim.

17 de maig de 2016

Estimada Carme,

No em vas reconèixer. Em vaig esforçar perquè ho poguessis fer! No deus estar jugant al gat i la rata, oi? No em facis patir.

Demà torna a ser dimecres. Rebràs un petit regal. Espero que a continuació em truquis…, o que m’escriguis…

Ho necessito.

18 de maig de 2016

Qui siguis,

Ara resulta que sóc l’estimada Carme? A què jugues? Què vol dir un bitllet a Praga? I, justament, per a la primera setmana de juny? També saps que aquella setmana tinc vacances? Desconeixes alguna cosa de mi? Qui collons ets?

Carme

24 de maig de 2016

Estimada Carme,

Demà rebràs un missatge. L’últim. Tant de bo em reconeguis. Si no és així, no et preocupis, et deixaré tranquil·la. Mai més no sabràs de mi.

Et deixo amb el desig de començar una nova etapa en la nostra relació. Espero que tu també ho vulguis.

Un petó.

25 de maig de 2016

Estimada Lola,

Avui, quan m’has trucat per desitjar-me un bon dia, he entès que eres tu. Tu. La que m’ha perseguit durant les últimes setmanes. No he gosat dir-te res. Per por d’equivocar-me, per por d’haver-te mal interpretat, per por de mi mateixa. Perquè necessitava parar i reflexionar.

Fa quinze dies, quan vas telefonar-me, em va passar pel cap que tu… Però era massa gros. I si m’equivocava? I jo mai… És veritat que m’estàs dient que estàs enamorada de mi? Quasi no m’atreveixo a escriure-ho.

Nosaltres sempre havíem parlat d’homes No sabia que t’interessen les dones. I, encara menys, molt menys, que tu em poguessis atreure. Reconec que hem tingut sempre una relació especial. Ets la meva millor amiga, la meva confident, el meu suport. Ho hem passat molt bé juntes. I ara sento un no sé què, o sí que ho sé, però em fa por definir-ho, acceptar-ho, que s’expandeix pel ventre i m’encén. Em crema.

No sé com has estat capaç de jugar un doble joc els dos caps de setmana que ens hem vist. Ets única.

No m’he atrevit a telefonar-te. He preferit seguir el joc del dimecres i escriure’t. Fins que em truquis, o millor, fins que vinguis a casa a dir-me que tu ets tu. I que potser em desitges…

Tinc ganes que això passi. No triguis.

Carme

 

Montse M

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en contes, Epistolar, Montse i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a ESTIMADA CARME

  1. TERE Arau ha dit:

    👏👏👏👏m agradat molt

    Enviat des del meu iPhone

    El 29 des 2017, a les 0:04, Calaix de contes va escriure:

    > >

    M'agrada

  2. Ferran ha dit:

    Un gran conte carregat de sensualitat subtil

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s