Qui som

Som un grup de cinc lletraferides que es van trobar al jardí de l’Ateneu Barcelonès:

1

Em vaig iniciar en l’escriptura amb un conte pel meu germà. Tenia 9 anys.

Després van arribar les “redaccions” de l’escola i els poemes de l’adolescència.

A partir d’aquí, la narració es va tornar intermitent. Podia parir poemes o contes durant setmanes o mesos seguits però, a continuació, inexorablement, patia sequeres intenses.

Un bon dia vaig decidir que era escriptora, vaig començar a formar-me i ja no he parat de compondre històries.

En aquest bloc vull compartir els meus contes amb el desig que, qui em llegeixi, em regali algun comentari perquè les crítiques m’ajuden a millorar.

Montse

2

163044_1672004214410_6784829_nDurant molt anys, mentre vaig ser professora, vaig escriure molt, moltíssim , i gairebé sempre amb finalitats didàctiques. Ara, com a editora, publico el que altres escriuen.

Però mai no he deixat d’escriure, privadament, les històries que em trobo, que m’assetgen o que em bullen a dins.

Ara és el moment de fer-les sortir del calaix , que s’airegin, que volin i que arribin tan lluny com puguin, i que trobin lectors que se les facin seves.

Matilde

3

dsc00167Vaig començar a escriure a l’adolescència. Recordo un conte sobre la mort d’un brau . Ves per on, la temàtica. Però l’afecció per les històries ve d’abans. Des que puc recordar que em calçava la pell dels personatges amb qui jugava. Sí, sempre he fet servir petites històries, escrites o dites, per fer-me entendre i també per provar d’entendre el món. Així, com no havia d’acabar matriculada a l’Ateneu? Allí em vaig trobar amb les altres emes i des d’aleshores compartim històries, opinions, aprenentatge i amistat en un espai de respecte, confiança i estimació. Tot un luxe.

Maria

 

4.

Durant la primera part de la meva vida vaig estar convençuda que no servia per a les lletres, ni per escriure, ni per contar. A la segona vaig tenir la temptació de començar a guardar els meus pensament i sentiments per escrit i ho vaig anar fent de forma convulsiva fins que em vaig matricular a uns cursos especialitzats per aprendre a explicar-me millor.

Allà vaig conèixer escriptors i escriptores i al cap d’uns anys hem formar un grup petit i fantàstic, les Cinc-emes. I aquí estem fent el bloc, intercanviant contes, i bevent de totes la fonts de saviesa que trobem.

Mmar

5.

p_20161206_230142_1481061873039

Des de petita ja em passejaven per la ment personatges inventats o històries imaginades i, més endavant, he descobert que escriure era una forma de manifestar tot allò que es coïa dins meu.  Poder expressar allò que no m’agrada, fer ficció de la realitat, crear móns paral·lels, tot plegat, m’ha ajudat a conviure millor amb el món real, a suavitzar els conflictes que aquest em genera, a crear la meva petita parcel·la de llibertat. Per això, per aprendre a escriure més bé, em vaig apuntar al cursos de l’Ateneu, on vaig conèixer les companyes amb qui comparteixo aquest bloc i les ganes d’anar millorant en aquest art.

Maria V

Guardar

Guardar

Guardar

Anuncis