Arxiu d'etiquetes: Maria

TRES DE FEBRER

Avui, tres de febrer, és un dia de celebració per a la Montse. Tot va començar un dimarts del mes d’agost, cinc anys abans. Ella estava asseguda a la sala del tanatori, l’espatlla recta i els genolls junts. La llaçada … Continua llegint

Publicat dins de Inspiracions, Montserrat Abelló | Etiquetat com a | Deixa un comentari

(des) ASTRE

  Arriba a la sala amb els ulls enfonsats, arrugat de pell i de roba. Com li ha canviat la vida a l’Arnau Solé. No fa gaire gaudia d’una vida perfecta, era l’astre tot poderós al voltant del qual orbitava … Continua llegint

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

T’odio, t’estimo

Any 2065. La Mirit observa els focs en silenci. El record del dia que en Samat  li va ensenyar aquella carta li retorna una vegada i una altra.  Deixa-ho córrer, és perillós, l’havia avisat. Ja en tens prou amb la … Continua llegint

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les amistats d’en Casimiro

Ja m’ho deia la mare: “Casi, compte amb aquest nas”. Mai he sabut si era perquè sempre m’entestava a resoldre allò que no em pertocava, o perquè vaig néixer amb una patata al mig de la cara. Avui, als trenta-nou … Continua llegint

Publicat dins de Alberto Moravia, contes, Inspiracions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

A dalt i a baix

Fa més de trenta anys que visc al mateix carrer. No sé si me l’estimo: mai no m’ha acabat d’agradar. Trobo que li falta personalitat. Miro amb enveja el carrer de sota, el que el creua perpendicularment. Aquest sí que … Continua llegint

Publicat dins de carrers, contes | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Conill a la cassola

Digues, en quin moment et vas adonar que t’havies fet gran? No, no hi estic d’acord, res de “a poc a poc”. Vinga, rumia. Fora mandres. Jo ho tinc ben clar. Han passat més de quaranta anys, però encara ho … Continua llegint

Publicat dins de contes, menjars | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El tió de Nadal

  És vigília de Nadal. La família està reunida a la sala. Tots, excepte en Tinet, s’han encomanat de l’ensopiment de les parets, del mobiliari, de l’aire. El menut gateja al voltant dels peus d’en Guim, que l’observa absort. La … Continua llegint

Publicat dins de contes, Nadal | Etiquetat com a , | Deixa un comentari