Arxiu d'etiquetes: Montse

DONES

Vinc d’una època grisa i fosca, he passat per uns anys efervescents, il·lusió i contradiccions. Arribo, finalment, al port de la metamorfosi. Tanco els ulls en un intent de desprendre’m de mi mateixa i, en un lloc únic, gaudir del … Continua llegint

Publicat dins de Inspiracions, Montse, Montserrat Abelló | Etiquetat com a | Deixa un comentari

PREMI

  La Cris camina pendent de les faldilles estretes. Potser s’ha equivocat en triar el vestit blau marí per anar a rebre el premi. Espera no haver de pujar cap graó perquè amb els nervis i els talons es podria … Continua llegint

Publicat dins de contes, Montse, PREMIS | Etiquetat com a | Deixa un comentari

ESTIMADA CARME

5 d’abril de 2016 Qui siguis, He decidit escriure’t perquè no aguanto aquesta intromissió en la meva vida. Per acabar-ho d’adobar, des de la recepció del teu segon enviament, m’acompanya la sensació que visc rodejada d’ulls. Ulls que m’observen a … Continua llegint

Publicat dins de contes, Epistolar, Montse | Etiquetat com a | 2 comentaris

El nom

El jutge de l’Audiència Nacional Melchor Estrella s’ha llevat com cada dia a les 6.30 del matí. Se sent ple de vigor. Que el seu equip humiliés ahir el seu rival de Barcelona per tres a zero, després de tant … Continua llegint

Publicat dins de Alberto Moravia, contes, Inspiracions, Montse | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Carrer del Cometa

  Deia en Serrat, fa molts anys, que el seu carrer era un infant que anava berenant pa amb oli i sucre. El meu, que també considero un infant, està fet de plastilina, perquè s’ha adaptat a tots els canvis, … Continua llegint

Publicat dins de carrers, contes, Montse | Etiquetat com a | 1 comentari

Nit de dissabte

—No en té una de més gran? —Em sap greu. Van reservar per a dues persones i el restaurant està ple. —Doncs, comencem malament! No entenc com es poden tenir taules tan petites. —En Carles no pot ser educat si … Continua llegint

Publicat dins de contes, menjars, Montse | Etiquetat com a | 3 comentaris

Fum, fum, fum

El paisatge de la ciutat, on ja quasi no és ni ciutat, és gèlid. Al pis de cinquanta-dos metres quadrats retrona el tecno mestís dels veïns del costat que s’infiltra per totes les escletxes, i pel carrer s’escola un doll … Continua llegint

Publicat dins de contes, Montse, Nadal | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari