FAMÍLIA

Va cuinar fins tardíssim i va anar al llit preocupada per si l’endemà no sentia l’alarma. Va buscar un podcast dels que l’ajuden a dormir i en va triar un de l’Albert Om. Just quan va començar la sintonia es va adormir.

L’alarma va sonar a les set i automàticament va saltar del llit. Tot va funcionar com un rellotge. Va arribar la família: el menjar estava fet, la casa impecable i ella feia goig. La desfilada de tastets va ser un èxit, els petits jugaven amb les peces de vidre blau que havia escampat per decorar la taula, al curri de pollastre amb verdures gairebé li van fer l’onada i la tatin amb gelat de vainilla va agradar a tothom.

A l’hora dels cafès, va seure amb ganes de xerrar tranquil·lament. Va preguntar-li al fill quan la convidaria a veure la casa de Cunit, que els consogres ja s’havien fet tips d’anar-hi. Quan en Pau iniciava una excusa, va dir-li a la Lila que anés a la cuina a buscar la xocolata, que s’havia oblidat de treure-la. El ai! àvia! va fer que s’aixequés mentre remugava que tot ho faig malament. Va recordar que la Noemí no li havia tornat les arracades, li va dir que en tenia un tip, que les hi tornés; la filla que no sé de què parles i la jove va dir que a ella mai li prestava cap joia. El gendre va obrir el piano per tocar Bach i es va produir la desbandada: dos duent plats i copes a la cuina, una posant el rentaplats, els nens barallant-se per un còmic i ella anant a l’habitació plorosa perquè, al final, tot se li descontrola.

Va acabar la nit enviant missatges als fills dient-los que no li fessin cas, que s’havia posat nerviosa però que els estimava molt, molt. Va plorar una mica. Va pensar que sempre feia el mateix i que era perquè els veia poc i que canviaria: ella sempre vol que tot vagi bé. Va prémer on i va buscar l’últim episodi de la sèrie de la tarda que el dia abans s’havia perdut.

Montse