Arxiu de la categoria: contes

El fil de seda

Lleida, 23 de juny de 1970 Benvolguda Montse, M’acaba d’arribar clandestinament el manuscrit de les memòries de la Victorina Vila, una mestra d’Albesa, morta a l’exili, i una de les protagonistes de la renovació pedagògica a Lleida. La mestra hi … Continua llegint

Publicat dins de contes | Etiquetat com a | 2 comentaris

El nom

El jutge de l’Audiència Nacional Melchor Estrella s’ha llevat com cada dia a les 6.30 del matí. Se sent ple de vigor. Que el seu equip humiliés ahir el seu rival de Barcelona per tres a zero, després de tant … Continua llegint

Publicat dins de Alberto Moravia, contes, Inspiracions, Montse | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Nosa

Nosa Em vaig llevar de bon matí. L’Aurora, la meva dona, encara dormia amb aquelles respiracions tan profundes. Quina enveja que em feia! Només sortir del llit, com de costum, vaig agafar la llista de feines del dia i la … Continua llegint

Publicat dins de Alberto Moravia, contes, Inspiracions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Les amistats d’en Casimiro

Ja m’ho deia la mare: “Casi, compte amb aquest nas”. Mai he sabut si era perquè sempre m’entestava a resoldre allò que no em pertocava, o perquè vaig néixer amb una patata al mig de la cara. Avui, als trenta-nou … Continua llegint

Publicat dins de Alberto Moravia, contes, Inspiracions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

En Màrius

Bi. Tècnica mixta.  Pau Alemany Doncs els fets van anar així… Quan faltaven dos mesos perquè la Filo sortís de comptes va tenir contraccions amb algun dolor fort. Vaig anar a buscar la furgoneta travessant el carrer Major a tota … Continua llegint

Imatge | Posted on by | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La Filo

Així és com va passar. Al matí, ben d’hora, vaig sortir del piset de la Sandra per anar al pub, al carrer Hospital, i canviar-me de roba per poder tornar cap a casa. Quan era al vestidor ve aquell fill … Continua llegint

Publicat dins de contes, Inspiracions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Carrer del Cometa

  Deia en Serrat, fa molts anys, que el seu carrer era un infant que anava berenant pa amb oli i sucre. El meu, que també considero un infant, està fet de plastilina, perquè s’ha adaptat a tots els canvis, … Continua llegint

Publicat dins de carrers, contes, Montse | Etiquetat com a | Deixa un comentari